Hace unos 15 años ya le di un pegue a esta vía con Jordi Vidal “Trinquelas”. Un chaval fantástico, alegre, fortísimo escalador, buena persona… y que un día, se lió la manta en la cabeza y vendió su negocio, para poder cumplir sus sueños. Quedamos en Chamonix, yo fui en coche, el en bicicleta. Nos pasamos un mes escalando y disfrutando como majaras, con una ilusión desbordante. En una de esas escaladas, intentamos el Cervino, pero un cambio de tiempo nos obligó a bajar del inicio de la rampa. Yo volví a casa y Jordi, montado en su bicicleta de carretera roja, emprendió camino hacia la India, donde un desgraciado accidente de tráfico, acabo con sus sueños. Aquesta via va per tu, Jordi.
16/10/2011- Bueno, esta vez me acompaña el de casi siempre, en este tipo de vías, el incombustible Abuelo Valls. Teníamos la información fresca de Oriol Baró, de que la vía estaba bastante bien. Sin pensarlo mucho, furgoneta y a Zermat. Una vez en Zermat, nos damos cuenta, de que el teleférico que sube de Furi, dirección refugio del Cervino, está cerrado por mantenimiento. Esto quiere decir 800m de desnivel de regalo… Ya en el refugio, encontramos a dos cordadas más que quieren hacer la Schimd, una de italianos y otra de suizos. Desayunando, y viendo lo lento que va nuestro hornillo, nos queda claro, que nos lo tendremos que cambiar y modernizarnos un poco en tema culinario…. Salimos del refugio, remontamos unos metros y continuamos horizontal hasta ver el glaciar al que bajamos. Lo cruzamos y vamos a buscar la cascada de la derecha, la más gorda (25m, 80º,85º), que da acceso al plato glaciar por el que continuamos hasta pie de vía. Subimos por la pente de hielo unos 400m a 55º/60º, con tendencia a la derecha. Llegamos a la rampa diagonal, por la que continuamos hasta que se acaba (hay algún tramo en travesía con muy poco hielo). Del final de la rampa, a la izquierda sale una laminera gulote de hielo, no hay que cogerla.
Hacemos una travesía a la derecha por nieve y continuamos subiendo en diagonal a la derecha, terreno mixto. Pasamos un pequeño espolón y encontraremos una cascada de hielo de unos 30 m y 80º, subimos estos 30m. La cascada continúa pero hay que hacer una travesía a la derecha de unos 15m y subir por una gulotilla, pasos con hielo fino. Cuando esta se acaba hay que hacer una travesía aérea a la derecha, pasamos el segundo espoloncillo. Encontraremos una gulotilla, la cruzamos y continuamos subiendo por terreno mixto con ligera tendencia a la derecha. A partir de aquí la pared pierde un pelín de inclinación. Continuamos a la izquierda por terreno mixto para luego continuar subiendo por terreno mixto con ligera tendencia a la derecha hasta encontrar la arista Zmutt, por la que continuamos hasta la cima del Cervino.
La bajada por la Hornli estaba delicadilla, nieve sin transformar y húmeda a causa del sol. Ha sido una escalada intensa, rápida, de mucha concentración y muy gratificante, pero que me ha dejado un sabor agridulce, en realidad mucho más agrio que dulce. Los chavales italianos, uno de mi quinta y el otro bastante más joven, con quienes pasamos unas horas previas a esta bonita escalada, charlando con gran entusiasmo de montes, vías, viajes…, han sufrido una caída fatal en la parte baja de la pared. Por mi trabajo veo bastantes accidentes fatales en montaña, pero este, visto en directo, me ha dejado bastante tocado. El Cervino, preciosa montaña, que hoy ha dejado escapar una cascada de lágrimas.
17 comentarios:
Un abrazo muy fuerte Alfonso sois unos verdaderos cracks como alpinistas y como PERSONAS ;-)))
Nos veremos por el camino...
Hasta la vista alpinista!
Ets mooooolt gran Gatón ¡¡¡¡¡¡¡ i la teva modèstia encara te'n fa més.
No canvïis mai Cobra.
Rovirs
Enhorabona Alfons, cada millor, cada dia mes estil, cada dia disfrutant més, que a la fi es del que es tracta. Espero que ens continuis deixant disfrutant dels teus articles. Salud. Yeti de la ribagorça.
Vaig conèixer el Trinquelas només una tarda d'aquell mateix estiu de fa quinze anys. Era al càmping Les Drus, el més barat de Chamonix i ara desaparegut. El recordo com si fos ara, amb espardenyes de set betes i amb l'il·lusió del viatge amb bicicleta que tot justs estava a apunt de començar. Suposo que ja havíeu fet l'intentona de la nord, perquè nosaltres volíem anar a fer la Horli i ens va dir amb la franquesa que sospito que tenia: anar allà, és anar a tocar morts...I tenia raó, però va caldre anar-hi per veure el desastre que és aquella ruta a l'estiu i la raó que tenia. Va ser el primer cop que vaig veure que hi ha moltes maneres de fer muntanyes i de fer vida. Sovint encara recordo un xicot del Bages,que no coneixia de res,que s'havia venut el camió per començar un gran viatge i que amb l'estona de compartir una cervesa ens va donar una lliçó de vida...
Moltes felicitats per l'ascensió!
Martí
Salut alfonsos, les vostres aventures pero sobretot la vostra manera de ser ens fan somniar a molts. Una abracada
Increible, precios, delicat, just de paraules. Et fas apreciar cada dia. Salut i ja la podras disfrutar algun dia com es mereix.
Increible la Nord del Cervino, amb un pati de vertigen, queda clar que només es per experts com vosaltres. Com diuen per aquí dalt, es un plaer que ens deixeu somniar compartint les vostres experiències.
Una putada pels italians, només se'n pot treure una cosa positiva, estaven gaudint amb el que feien...
Espero que la propera crònica només porti llàgrimes d'alegria
Records ;-)
Felicitats per la via !!!!!
i felicitats per l'article, bonissim.
Molta Neu jejeje.
Gero.
alpinisme en estat pur...
paraules i imatges...
passió i emoció...
són els somnis fets realitats!!!!
Enhorabona!
Molt bona l'escalada és una increible per mi, però el que m'agrada més és que poguis compartir una sortida amb el teu pare i la disfrutis com un nen petit i al cap d'una setmana dos veterans com vosaltres encara tinguin motivació i i.lusió per fer coses.
estic orgullós de poder dir que he corregut curses d'esqui de muntanya amb un referent per mi.
M'agrada tenir l'i.lusió d'un nen petit. Xevi Sadurní
... sense paraules! Fas senzilles, al escriure-les, activitats de l'embergadura d'aquesta.
Me n'alegro que trobis i disfrutis com ho fas allò que et fa arribar a aquest estat de concentració que tant et motiva i t'omple, de ben segur que això és disfrutar plenament de la vida d'un.
Espero que ben aviat et trobis amb d'altres moments com aquest... o millors ; )
Ets un Messi, recorda-ho!
Cabrero
Alfons ets la meva font d'inspiració ara que sembla que intento canviar el xip de les curses a l'escalada i l'alpinisme de novato de moment...Quant tingui més nivell espero poder fer coses i vies com les que fas...sana enveja i m'alegra molt veure que els anys i la motivació no passen per vosaltres dos.
Fins aviat màquina!
Quin perill quan s'ajunten els Alfonsus per anar a escalar!! Moltes felicitats per la via i per com ho heu fet!!! Fins aviat sobre els esquís!!!!
M'alegro molt del dia que et vaig ensenyar com funcionava això dels blogs, perquè a través d'aquest pots fer sommiar un munt de persones que segueixen aquests magnífics relats d'ascencions que a tots ens agradaria fer algun dia, explicats amb gràcia i humilitat.
Ets un gran alpinista i millor persona! felicitats per l'ascenció, encara que no tot hagin estat alegries. Records a l'"avi grimpaire", ja m'ha dit un ocellet que n'esteu preparant una de grossa per les sud-amèriques...que bé que t'ho muntes!!!
GRACIAS A TOD@S POR ESTOS COMENTARIOS TAN GRATIFICANTES, SON MEJORES QUE LA ACTIVIDAD.
Felicitats!
he gaudit molt del relat i m'has fet emocionar amb el final.
Gràcies
que jabatos. Siento mucho lo del accidente. Ánimo. Un saludo desde el Cantábrico de un bitxo de agua. Salut.
Publicar un comentario