domingo, 16 de diciembre de 2007

MASELLA-VALLTER AMB ESQUIS DE MUNTANYA

MASELLA-VALLTER, UNA GRAN TRAVESA AMB ESQUIS

Es diumenge a la tarda, ha estat un dia una mica estrany. De bon matí he tingut un fiasco d’escalada al pic de la Baiete (Porte Puimorens) perquè les condicions dels corredors no eren les millors per escalar. De tornada cap a casa decideixo anar a fer el Puigmal i així acabar de matar el dia. Fa sol i la temperatura no és molt alta. La neu és primavera, hi ha traça i molta gent pujant i baixant amb raquetes i esquís. A mesura que vaig guanyant alçada la neu està una mica més dura. Gaudeixo de l’ascensió, de les sensacions que m’ofereix l’esquí de muntanya i d’un paisatge que no em canso de veure. Em ve al cap una activitat que fa molt de temps que vull fer però que no he pogut fer per cent causes diferents.
Arribo al Puigmal , com sempre hi ha un grup de gent assentada al cim, aguantant el vent estoicament mentre es mengen un entrepà. “Per què no s’ho mengen una mica mes a vall i a sota vent?” No ho entendre mai…. Miro cap a la tossa d’Alp i després cap a bastiments, hi ha neu suficient, el temps sembla que aguantarà i l’endemà tinc festa, decidit, demà és el dia. Arribo a casa i li comento a Tina, no s’ho pensa gaire….
A les 5:30 del matí sona el despertador, esmorzem, recollim el material i anem a deixar un cotxe a l’estació de tren de Puigcerdà. Amb l’altre cotxe ens dirigim a Coma Oriola (estació de Masella) . Son les 6:30 , és negra nit i ens posem en marxa cap al cim de la Tossa d’Alp. Anem força lleugers, portem una motxilleta amb un gore complert, arva, pala, sonda, 2 parells de mitjons de recanvi, 2 pells de recanvi, 2 powerbar i 1’5 l d’aigua.
Arribem al cim i ja comença a clarejar, bufa el típic vent de matinada. Iniciem el descens cap a coll de pal, la neu està com una pedra, baixem ràpid i s’ens refreda la suor. Arribem a Coll de Pal i tornem a ficar pells, ja de dia pugem cap a el Puigllançada, no arribem a fer cim, fem un flanqueig cap a la part superior del torrent negre, d’aquí iniciem un descens cap a el Pla d’Anyella per la pista dels Alabaus, la neu encara està molt dura a la pista. Ara comencem un tram fins la Collada de Toses una mica pesat. Hem de passar dos turons amb poc desnivell però amb una neu podrida que ens fa suar de pujada i de baixada. Un cop a la Collada de Toses iniciem l’ascens fins el Puigmal just per darrera de l’hotel de la Collada. Aquesta pujada és llarguíssima. Hi ha zones molt planes, petits descensos i un vent de ponent que emprenya bastant. Per fi arribem al Puigmal, com sempre hi ha un grupet de tres persones….. nosaltres també tenim gana, és migdia i aprofitarem el pas per Nuria per fer un plat de pasta al restaurant del Santuari. Amb la panxa plena, mitjons nous i un sol que apreta fort iniciem l’ascens al coll de Nou Creus. Costa una mica escalfar motors amb la panxa plena. Sense presa però sense pausa arribem al coll de Nou Creus, bufa molt vent, no ens encatem gaire, aprofitem per fer una mirada endarrera i veure part del tros fet. Carenegem fins el coll de Tiralpits on tornem a treure les pells per baixar en direcció coll de la Marrana, la neu està molt humida i els esquís quasi no corren, sota bastiments tornem a posar pells per fer la última pujada fins el coll de la Marrana. Tenim els peus una mica escaldats de la suor i de les hores d’activitat. Fem l’últim descens fins la part inferior de l’estació d’esquí de Vallter. Estem conents , han estat 9 hores d’activitat i 3500m de desnivell. Només queda esperar l’Amina, una amiga que ens portarà a Ripoll on agafarem el tren fins a Puigcerdà. Ha estat un dia perfecte, de vegades te n’adones que les millors activitats les tens al costat de casa, només cal trobar les condicions i tenir ganes.

2 comentarios:

azzimut dijo...

En la naturaleza están los estilos futuros

gökhan kacar dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.