HIELO EN ESCOCIA

BEN NEVIS

Que fas quan trobes un bitllet d’avió a Glasgow per 30Eu? Si t’ho pots muntar segur que comprar-lo i acostar-te al Ben Nevis a veure què es pot fer . Era final d’estiu principi de tardor. Són aquells dies que desitges que arribi el fred i la neu. Encara fa molta calor i tenim ganes de treure els piolets de l’armari.

La veritat és que feia anys que tenia ganes d’anar-hi a escalar. De vegades ens és molt difícil trobar el temps, els amics adients per l’activitat, els calers i les ganes per fer un viatget d’escalada. Aquesta vegada es donaven uns quants d’aquests condicionants i no es podia deixar passar l’oportunitat. La única cosa que quedava una mica l’atzar era la meteo, però ja se sap que a l’hivern i a Escòcia és difícil trobar bon temps.

A mesures que es van acostant les dates mirem amb interés les condicions meteorològiques de la zona. La veritat és que tret d’unes nevades a principi de desembre les precipitacions van ser fluixes i les temperatures no gaire baixes.
Tenia un dubte amb la roba i les botes per escalar. Jo ja havia estat fa uns anys al mes de maig per les terres altes d’Escòcia fent una ruta en bicicleta i em vaig pelar de fred. Finalment botes de plàstic ( si fos ara les portaria de cuiro) i roba d’escala hivernal.
El divendres 26 gener a les 18:00 agafem l’avió a Girona rumb Glasgow, aquest dies hi ha un anticicló a les illes britàniques que esperem no es mogui fins dimarts.
Un cop a Glasgow comença l'espectacle: angles precari, cansament, volant del cotxe a la dreta, canvi de velocitats a l’esquerra, conduir per l’esquerra, quatre en un 206 …, després d’uns quants bordillazos amb el cotxe i de trencar el retrovisor en una cantonada i tres hores de cotxe arriben a Fort Williams, és fosc, el cel està estrellat, no es veu res

de la muntanya i la temperatura és de 7 sota zero.

Ens instal·lem al hostel que hi ha a sortida del poble, just on comença el camí que puja al Ben Nevis.
Ens aixequem d’hora, és dissabte, el temps és bastant bo i mols anglesos també volen escalar. En resum que en haurem d'espavilar si volem fer quelcom.
Comencem a caminar, anem equipats com per fer la nord de les droites, la primera desil.lusió és que no hi ha neu en lloc, jo la veritat és que començo a pensar que escalarem poc.
El camí és molt maco i el paisatge molt bucòlic, amb una broma a ran de terra que deixa veure de tant en tant petits ramats d’ovelles.
Desprès d’una llarga pujada de 800 m de desnivell arriben al refugi sota la cara nord. Aquest és un refugi només pels socis d’un club de muntanya, fa una mica de ràbia el no poder-se instal·lar a dins.

la situació és típica de la rpimera vegada, ens hem de situar i ubicar les vies que volem escalar, hi ha molt poca neu i gel, les condicions per escalar no son les millors. Algunes de les vies que ens hauria agradat escalar no estan en condicions. Hi ha poques vies practicables i molta gent amb ganes d’escalar. Decidim pujar al mig del circ i fer la via que estigui sense ningú. Ens decidim per la Cheminey Gully una via de 4 grau i uns 300 m de desnivell que es caracteritza per una xemeneia final molt maca. Arribem al cim amb la posta de sol, el paisatge és de postal, mones ens queden 1300 m de desnivell de baixada fins el hostel, sopar i a fer nones. Sona el despertador, no es mou ningú, tothom està cansat i tothom pensa en els 1000m de desnivell fins a peu de via. Després de fer en ronso 5 minuts ens

aixequem, esmorzem i ens posem en marxa, el dia és perfecte, no hi ha ni bromes i es veu un cel completament estrellat. Tornem a fer la pujada d’escalfament aquesta vegada amb sabates, portem les botes a la motxilla. Amen a bon ritme i la idea és escalar dues vies. Escalem la Gullivert Gully una via que en principi ens pensaven que era de 5 i resulta ser un corredor de neu amb un resalt de gel vertical d’uns 10 m, son uns 200m de desnivell i 3 grau. La veritat és que disfrutem molt escalant aquest corredor, no sempre el plaer està en la dificultat . Restem al cim una bona estona al costat de la cabana de pedra que anomenen l’observatori. L’espectacle paisatgístic és brutal, no tothom que ha visitat el Ben Nevis ha tingut el plaer. És molt d’hora encara i hem de tornar a baixar al circ. Ho fem desgrimpant la Gully nº3. Veiem una cordada que puja sospitosament amb direcció a la Green Gully, el nostre següent objectiu. Toca córrer una mica.... comencem a escalar i a disfrutar ja que el corredor està perfecte, és un corredor d’uns 200m i 4 grau. A les 15h arribem al cim i ja només queda la baixada, dia perfecte. Deixem per l’últim dia la via Five Points un corredor de 300m i 5 grau. Es dilluns i creiem que estarem sols. Com sempre hi ha gent que pensa com tu i ...toca córrer una altra vegada. La via és molt maca. Està una mica escassa de gel, però tot i així disfrutem moltíssim. Arribem al cim encara amb bon temps i pensant ja en les pròximes escalades.......
Una muntanya que vam prejutjar per la mancança de neu i que tot i no estar en les seves millors condicions per escalar ens ha deixat molt bon regust de boca, tornarem.....